Hola nois.
Sé que tinc una mica abandonat el blog, però és que per molt que vull allargar el dia, aquest no es deixa. (estic intentant convèncer-lo que creixi una miqueta més, és a dir que les 24 hores es converteixin en 28).
Bé, fins que aconsegueixi convèncer-lo, hauré de conformar-me amb el que tinc i les ganes de fer les coses.
Prometo que aquesta Setmana Santa em posaré les piles pel que fa a aprendre a posar fotos i vídeos, això espero ... dic jo que si vosaltres sabeu fer-ho, jo també puc, no? Ja sé que sóc més vella i bella però ... aprendré!!!!
Us vull donar les gràcies a tots i totes pel vostre afecte, m'he sentit molt afortunada per tenir-vos com alumnes. La veritat és que ha estat l'aniversari més tendre i en què l'emoció més m'ha envargat. Gràcies de tot cor.
Gràcies també a les profes més maques de l'univers, als profes més amables del món mundial (com diuen Cristhian i Efraín), als dos profes amb més aguant i paciència (per aguantar-me ja s'han guanyat el cel), a la cap (havies trobat abans a algú com jo, ho dubto) i resta del petit espai que és la nostra escola.
Bé, i si em deixeu escriure una miqueta més vull donar una abraçada (bé no, moltes), un petó (que no, que són moltíssims) a la meva Rafiki, amb ella he après a ser millor persona, a estimar-me més i a estimar la resta del món com es mereixen, tot i que encara, algunes vegades, em surt el rampell. Sé que ella s'ho mereix tot i per això la demano perdó per tots els dies que diré o faré alguna cosa que no hagués hagut de fer, segur que ho faré ... i per descomptat li dono tants petons i abraçades que estic segura es cansarà...
Gràcies per escoltar-me, per deixar-me estar al teu costat!
GRÀCIES A TOTS PER SER COM SOU!!!
